Avui explicam un poc més qui és i representa aquest personatge. La Jaia adopta la forma
d’una dona major amb set cames, una per cada setmana de Quaresma.
Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap,
normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell
ple de verdures i peixos a l’altre. Tot i que a vegades havia
portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra
una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les
prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar
carn. I era una manera de mentalitzar als infants que durant
aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la calma, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
A les escoles és habitual
penjar la imatge de la Jaia Quaresma en un lloc ben visible, de
manera que acaba esdevenint un senzill calendari que permet als
infants anar comptant les setmanes que queden de la quaresma austera fins arribar a la Pasqua.
3 comentaris:
Hola sóc n'Aina me ha agradat molt la historia
el temps de la setmana santa es molt bonic. Perque Jesus es va preparar 40 dies al desert.A mi me agrada molt.
hola sec n'Alia de quart es molt guapa la historia
Publica un comentari a l'entrada