dimecres

VIATGE A TRANQUIL.LÀNDIA

Abans de començar les classes partim una estona de viatge a un lloc que es diu tranquil.làndia. El nostre combustible és la respiraciració, lenta com la de la tortuga i llarga fins a la panxa com la granota. Al vídeo la classe dels taurons en ple vol....

diumenge

PROPÒSITS PER A LA QUARESMA

Amb l'inici de la quaresma la classe de quart ha triat uns pròposits per dur a terme. Petits esforços que ens ajudin a millorar. Ens dividirem en grups i cada un anava anotant les seves propostes, després les vasm posar en comú i vam elegir 7, una per a cada setmana i cama de la Jaia Corema:

1 No pronunciar paraules malsonants.
2 Respectar les normes de comunicació (torns de paraula, escolta, to de veu,...).
3 Realitzar més gestos d'amor a diari (abraádes, somriures, besades, salutacions,...)
4 Dedicar més temps a llegir que als videojocs.
5 Ajudar en les feines de casa (fer el llit, ordenar, posar taula, ...)
6 Cuidar la natura (una planta, un animal, no tudar aigua, ...)
7 Agrair cada dia els aliments que mengem.

Els hem aferrat a la porta.

divendres

JAIA COREMA

Avui explicam un poc més qui és i representa aquest personatge. La Jaia adopta la forma d’una dona major amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i peixos a l’altre. Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar als infants que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura.

Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la calma, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
A les escoles és habitual penjar la imatge de la Jaia Quaresma en un lloc ben visible, de manera que acaba esdevenint un senzill calendari que permet als infants anar comptant les setmanes que queden de la quaresma austera fins arribar a la Pasqua.

dimecres

QUARESMA... Temps per canviar

Avui, dimecres de cendra, comença la quaresma, un camí de quaranta dies fins a la Pasqua. Són els 40 dies que el bon Jesús passà al desert preparant-se per complir la seva missió, per superar els obstacles que el durien a entregar-se per Amor. Acompanyem-lo!

És un temps per pensar, reflexionar, meditar, com podem ser millors: persones, fills/es, alumnes, amics... un temps de conversió. Mirau aquest vídeo del cantant Juanes, ho explica molt bé:


És temps d'un personatge que arriba a les escoles per fer de calendari que ens indiqui les setmanes que van faltant. Sabeu qui és?

Cada setmana una cama perdrà...

dissabte

LLEGENDA ARC SANT MARTÍ

Els petits també treballen el dia de la Pau. Hem llegit i escoltat un relat que ens ensenya a viure units, com els colors de l' arcoiris.

Conten que fa molt i molt de temps els colors van començar a barallar-se. Cadascun proclamava que ell era el més important, el més útil, el favorit.
 
El verd va dir: “Sense dubte, jo sóc el més important. Sóc el signe de la vida i l’esperança. M’han escollit per a l’herba, els arbres, les fulles. Sense mi tots els animalons moririen. Mireu al voltant i veureu que estic en la majoria de les coses”.
 
El blau va interrompre: “Tu només penses en la terra, però considera el cel i el mar. L’aigua és la base de la vida i són els núvols les quals l’absorveixen del mar blau. El cel dóna espai. I pau. I serenitat. Sense la meva pau no serieu més que afeccionats. 

 El groc no va poder més que esclatar a riure…i digué: Vosaltres sou tan seriosos! Jo porto al món riures, alegria i calor. El sol és groc, la lluna és groga, les estrelles són grogues. Cada vegada que mireu un gira-sol, el món sencer comença a somriure. Sense mi no hi hauria alegria”.
 
A continuació va prendre la paraula el carbassa: “Jo sóc el color de la salut i de la força. Puc ser por freqüent però sóc preciós per a les necessitts internes de la vda humana. Jo transporto les vitamines més importants. Penseu en les pastangues, les carabasses i les taronges.. no estic tot el temps donant voltes, però quan acolereixo el cel   en l’albada o en el crepuscle la meva bellesa és tan impressionant que ningú pensa en vosaltres”.

El vermell no podia contenir-se per més temps i va saltar: “Jo sóc el color del valor i del perill. Estic disposat a lluitar per una causa. Porto foc a la sang. Sense mi la terra estaria buida com la lluna. Sóc el color de la passió i de l’amor; de la rosa vermella, la flor de pasqua i la rosella”.
 
El púrpura enrogir en tota la seva força. Era molt alt i va parlar amb gran pompa: ”Sóc el color de la realització i el poder . Reis , caps d’estat, bisbes, m’han escollit sempre, perquè transformo el signe de l’autoritat i de la saviesa. La gent no em questiona; m’escolta i m’obeeix”.
 
El morat va parlar molt més tranquil·lament que els altres però amb més determinació: “Penseu en mi. Sóc el color del silenci. Rarament reparareu amb mi, però sense mi tots seríeu superficials. Represento el pensament i la reflexió el crepuscle i les aigües profundes. Em necessiteu per a l’equilibri i el contrast, l’oració i la pau interior.
 
Així va ser com els colors van estar presumint, cadascun convençut que ell era el millor. La seva baralla es va fer més i més sorollosa. De cop i volta, va aparèixer  una lluentor blanca i brillant. Hi havia llampecs que retronaven escandalosament. La pluja va començar a caure a bots i barrals, implacablement. Els colors van començar a arraulir-se amb por, acostant-se els uns als altres buscant protecció.
 
I la pluja va parlar: “Esteu bojos, colors, lluitant contra vosaltres mateixos, intentant cadascun dominar a la resta. No veieu que tots heu estat creats? Cadascun per a un objectiu especial, únic, diferent. Ajunteu les vostres mans i veniu amb mi”.
 
Us he d’estendre arreu del món en un gran arc de color, en senyal d’estima i pau, com a promesa d’unió com a símbol d’esperança pel matí”. I així va ser com es creà l’arc de Sant Martí en el cel, perquè quan ho vegem, ens enrecordem que hem de tenir-nos en compte els uns als altres.

També hem fet aquesta feineta...




30 GENER, DIA DE LA PAU

Ja hi tornam a ser, ara treballant a classe el concepte de PAU. Després de plantejaments, comentaris i experiències, hem arribat a la conclusió de que és un estat de tranquil·litat i alegria... quasi res, així que també ens hem adonat que ens cal consciència, voluntat i feina per escamparla, ja que es pot donar en qualsevol temps, lloc, ... Bé aquí unes imatges d'algunes feines que hem realitzat.
Infants del món per la Pau
Missatges per pensar

Pau en altres idiomes


3 ANYS

Els petits de l'escola estampant les seves mans per fer un dibuix de sant Antoni i el dimoni.... Jo vaig suar però ells gaudiren molt.